Miquel Pujadas, Regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Cardedeu
| Recull d'articles d'opinió | |
| Autor | Títol |
| Miquel Pujadas, regidor d’urbanisme de l’Ajuntament de Cardedeu | A Vilalba, ni enganys ni mentides |
| Consell d’Administració de Vilalba Golf | A Vilalba, tranquil·litat, golf i natura |
| Joan Arrizabalaga, Plataforma per Vilalba | Aigües tèrboles a Vilalba |
| Editorial El 9Nou | Cardedeu, La Roca i el Golf de Vilalba |
| Salvador Illa i Roca, Alcalde de La Roca del Vallès | El golf de Vilalba suma per a la Roca, suma per al Vallès |
| Albert Cuesta, Cardedeu | Salvador Illa, assessor de política Territorial? |
| Rafael Ros, arquitecte i cap de llista de CiU a la Roca del Vallès | Inadequades i lamentables |
| Francesc Jiménez, regidor d'ERC a la Roca | Serietat i rigor |
| Antoni Giner, professor de l'IES Arquitecte Raspall de Cardedeu | Vilalba al cor |
| Pep Vilar, periodista | Ni golf ni xalets |
| Joan Arrizabalaga i Joan Bramona, Plataforma per Vilalba | Concessions d'aigua | El síndrome de l'administració |
| Marc Iturri, arquitecte tècnic | El sentit comí o el golf de Vilalba |
| Butlletí Municipal de la Roca, monogràfic Vilalba | butlletí pdf |
Opinió: A
Vilalba, ni enganys ni mentides
Miquel
Pujadas,
Regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Cardedeu
El 9Nou, 23/07/2004
La gent de la Plataforma per Vilalba que s'oposa al
projecte de camp de golf i urbanització residencial a l'antiga finca agrícola
de Vilalba té un eslògan prou clar i contundent que diu: "A Vilalba, ni
golf ni xalets". Aquesta és una causa i un desig compartits per
l'Ajuntament de Cardedeu, que sempre ha mantingut una postura contrària a
aquest projecte, molt més enllà de litigis territorials, com alguns
s'entossudeixin a voler fer creure, i que davant la política dels fets
consumats duta a terme per l' Ajuntament veí, s'ha vist en la necessitat de
plantejar diversos recursos al contenciós administratiu com a darrera
possibilitat de salvaguardar els interessos generals enfront d'uns interessos
particulars molt ben defensats. De res han servit la presentació d'al·legacions
formals ni tampoc els contactes personals que s'han mantingut les darreres
setmanes per tal d'intentar introduir algun tipus de millora o modificació en
el projecte.
En aquests moments, però, i més enllà de criteris i interpretacions sobre el
greu impacte ambiental en el paisatge, el medi ambient, els recursos hídrics,
les restes arqueològiques, l'especulació urbanística, etc., el que passa és
que estem assistint a una campanya d'exaltació d'uns suposats valors positius
en tota aquesta operació urbanística i, de retruc, i molt més greu, de
confusió de l'opinió pública. Perquè una cosa és estar d'acord amb aquest
projecte, i fins i tot el fet - com alguna vegada s'ha fet servir d'excusa- que
el planejament de la Roca del Vallès ja recollia i definia aquesta finca com a
urbanitzable d'ús residencial i esportiu, i una altra cosa ben diferent és
incomplir el procediment administratiu i desatendre els requeriments d'altres
administracions amb competències directes en aquest assumpte.
Per un costat, hi ha la tramitació de la llicencia ambiental del golf. En
aquest cas, la Ponència Comarcal d'Avaluació Ambiental - Òrgan competencial
del Consell Comarcal del Vallès Oriental en matèria d'atorgament de llicències
ambientals per a activitats- amb data 2 d'abril de 2004 va requerir a
l'Ajuntament de la Roca que sotmetés el projecte de camp de golf al procediment
d'avaluació d'impacte ambiental, i finalment, amb data 28 de maig de 2004, va
fer un informe desfavorable en relació amb l'atorgament de dita llicència a
l'Ajuntament de la Roca mentre no s'incorporés l'avaluació d'impacte
ambiental. Malgrat això, el resultat final ha estat la desestimació d'aquests
requeriments tot al·legant un silenci administratiu que no ha existit mai,
perquè la mateixa llei 3/1998 de la intervenció integral de l'administració
ambiental recull que el termini de tramitació resta interromput en els casos
que es demani esmena o millora de la documentació, i si consulteu l'expedient
podreu comprovar que les comunicacions entre l'Ajuntament de la Roca i el
Consell Comarcal han sigut abundants i continuades.
Per un altre costat, hi ha l'autorització provisional a precari d'ús d'aigües
subterrànies. Si bé és cert que en aquests moments el camp de golf en fase de
construcció gaudeix d'una autorització provisional per a rec, aquesta
autorització es troba actualment en tràmit de revisió d'ofici de nul·litat
per la mateixa Agència Catalana de l'Aigua (núm. expedient 02200101138), que
és l'organisme que la va concedir al principi. A més a més, i si això no fos
prou, si aquesta nul·litat trigués un temps a arribar, l'actual autorització
tindria una vigència màxima de dos anys, que s'exhauriran el mes de març del
2005, data en la qual la futura estació depuradora encara no estarà construïda.
Aleshores, ¿amb quina aigua regaran el golf? Com es pot atorgar una llicencia
d'activitats quan és sabuda la seva manca de viabilitat a partir del moment que
s'acabi el termini de la derivació d'aigües? I finalment, hi ha la darrera
sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la qual s'ha
declarat nul el projecte del Pla Parcial del sector de Can Massaguer (el de La
Roca Company Stores) en base a l'incompliment de l'article 70.2 de la Llei de
Bases de Règim Local, que imposa la publicació íntegra de les normes urbanístiques
dels planejaments en algun diari oficial perquè puguin ser aplicades. En aquest
cas, i malgrat que siguin dos projectes diferenciats, tots dos, el de Can
Massaguer i el de Vilalba comparteixen el mateix Pla General de la Roca i varen
ser aprovats abans del 2002, any en que finalment es van publicar les normes
urbanístiques de la Roca. En aquest cas, igual que el de Can Massaguer, el pla
parcial de Vilalba també pot ser declarat nul i haver-se de tramitar de nou; i
llavors, potser llavors, ja anirà sent hora de, compensar i restablir en la
mesura que sigui possible els greus impactes causats en el territori a canvi
d'uns usos molt més socials i respectuosos amb l'entorn; i per descomptat, amb
tot el "respecte a la legalitat vigent en un estat de dret". De
moment, però, i fins que arribi aquest gran dia, a Vilalba prou d'enganys i
mentides.
Opinió:
A Vilalba, tranquil·litat, golf i natura
Consell d'Administració de
Vilalba Golf
El 9Nou, 02/07/2004
La finca de Vilalba, al municipi de la Roca, acull
un interessant projecte que suma natura per viure, golf obert a tothom i
urbanisme integral i respectuós amb l'entorn. Aquest és un projecte en que es
treballa fa molt temps i que forma part del planejament de la Roca. Hem
treballat el desenvolupament en aquest territori d'acord amb els interessos
generals del municipi i seguint totes les normatives i el marc legislatiu
vigent, que ha donat veu a totes les opinions, ja que els successius passos han
estat oberts a al·legacions i a aportacions que han millorat el projecte en un
camí de consens que, a partir de l'exigència de l'autoritat municipal, ha
significat un fecund diàleg amb els veïns i veïnes, amb les comunitats de
regants i amb molts dels interlocutors socials i polítics.
El resultat serà a la vista de tot el Vallès: un golf públic que acollirà
tots els practicants d'aquest esport, que són ja, només a Catalunya, més de
46.000 als quals cal sumar els practicants de pitch & putt (uns 30.000); uns
boscos i zones verdes de 210.000 metres quadrats d'extensió (com 21 camps de
futbol) que estaran arreglats i a punt per al seu ús ciutadà, passejant o amb
bicicleta; una urbanització de cases molt espaiades (124 habitatges, amb una
molt baixa densitat d'edificació), amb amplis carrers i passeigs que lliguen
amb l'entorn urbà de Cardedeu respectant la carena i la tranquil·litat
d'aquest espai de natura; una cuidada i acollidora zona hotelera que integra
l'antic mas de Vilalba.
Ja fa quatre anys, els dos alcaldes de Cardedeu i la Roca van signar també una
declaració conjunta en que es resumien els punts en comú pel que fa als
interessos d'ambdós municipis sobre Vilalba que, tot i ser administrativament
dins el municipi de la Roca, generarà dinàmiques econòmiques positives per
als dos municipis a causa de la seva situació geogràfica.
Aquests beneficis van des de la creació d'ocupació estable, de 15 llocs de
treball fixos propis del golf i 70 més de fixos a la zona hotelera (hotel de 4
o 5 estrelles), fins a les empreses externes contractades per al manteniment de
les instal·lacions. A això cal sumar la reactivació econòmica que suposarà
la inversió planificada pel golf, així com la zona residencial que implica
contractació de serveis i aportació de valor econòmic a la zona. Finalment,
tot el projecte comporta l'augment de l'afluència de nous visitants, compradors
potencials als municipis de la comarca.
Els ciutadans i ciutadanes, en general, guanyen, doncs, un gran parc natural, un
entorn de tranquil·litat i natura, i la garantia d'un espai verd que afavoreix
la flora i la fauna autòctones ajudant la seva consolidació, preservació i
creixement. A més, la finca de Vilalba permetrà donar a conèixer l'esport del
golf tranquil i familiar, amb un camp molt cuidat, una escola de golf, i un camp
de pràctiques que faran costat a tot el constant creixement de l'afició a
aquest esport en la societat catalana. Una altra prioritat, condició bàsica i
compromís, és que la gestió de l'aigua es farà seguint totes les condicions
i els requisits per tal de no malbaratar aquest recurs. A més, en el moment en
que la futura depuradora sigui una realitat, el golf de Vilalba es regarà únicament
amb una petita part (8%) de les aigües reciclades, amb el consens dels regants.
La sensibilitat per l'entorn paisatgístic és una constant en la planificació
del projecte de Vilalba i es fonamenta en la filosofia expressada en tots els
criteris de qualitat ambiental del golf al món, en el Llibre Blanc de Golf a
Catalunya de la Federació Catalana de Golf i en els estudis ambientals i
informes de l'administració pública catalana, tenint en compte les experiències
més avançades d'implantacions recents. En definitiva, un gran projecte per a
Vilalba, per a la Roca i per a la comarca del Vallès.
Opinió:
Aigües tèrboles a Vilalba
Joan Arrizabalaga,
Plataforma per Vilalba
El 9Nou, 14/06/2004
El senyor Illa mostra un zel i una devoció per la
urbanització i construcció del camp de golf de Vilalba que són encomiables.
La seva dedicació va més enllà de les seves obligacions consistorials. El
senyor alcalde confon obra privada amb pública i interessos privats amb interès
general. En les seves darreres declaracions a aquest diari ens en dóna noves
mostres. Pel que fa a la troballa arqueològica de restes de l'edat de bronze,
la seva preocupació és que les excavacions no endarrereixin les obres; ho diu
textualment: "No han d'endarrerir l'obra". Senyor Illa, les
excavacions i documentació de les restes duraran el que faci falta, en funció
de la seva magnitud i rellevància. O és que en les seves atribucions també li
correspon establir aquests criteris?
A continuació, amb l'arrogància que el caracteritza; diu que no hi ha cap
problema ambiental que no estigui resolt. Miri, senyor Illa, l'únic mecanisme vàlid
per mesurar i corregir l'impacte ambiental, amb un mínim de garantia, és el
procediment administratiu d'avaluació d'impacte ambiental, el que normalment es
coneix: com a estudi d'impacte ambiental, i això, a Vilalba, no s'ha fet.
Vostè assegura que la tramitació s'ha "fet amb un respecte escrupolós de
la legislació vigent". Que ens esta dient? No deu ser que escusatio non
perita accusatio manifesta. Només faltaria! No seria més prudent per la seva
part esperar la sentència del contenciós administratiu 241/2001? A tall
d'exemple d'aquest respecte escrupolós, transcrivim l'ordenança municipal que
vostè mateix va aprovar el 20 de gener del 2000. (BOP núm. 174, 22/07/99 pag.
16 ORIIAM, art. 48.3 i edicte BOP núm. 83, pag. 100, -6/04/2000), "En cap
cas l'Ajuntament pot atorgar la llicència d'obres sense la concessió prèvia o
simultània de la llicència ambiental", Quant fa que van començar les
obres? Tenen llicència d'obres? Caldrà veure, també, com acaba la tramitació
de la llicència ambiental que vostè ja s'ha afanyat a donar per resolta.
A més, en la seva carta, suplica al conseller de medi ambient que posi especial
atenció perquè resolgui la concessió d'aigua per regar.
Voleu dir que no us vàreu precipitar? Poc abans de deixar la conselleria de
medi ambient, el Sr. Felip Puig va anul·lar la primera concessió d'aigua i va
emplaçar els promotors a esperar les aigües residuals depurades. Poc després,
sorprenentment, l'ACA concedia una nova concessió provisional i a precari que
va rebre al·legacions i recursos i va ser suspesa, recaiguda, revisada i ara
prorrogada. Aquesta "singular" concessió, com vostè la qualifica, li
va semblar suficient per permetre iniciar les obres. I ara que passa? Doncs que
tenim les obres avançades, una concessió temporal irregular, no tenim aigua ni
depuradora.
El seu entusiasme envers els xalets i el golf ha forçat al límit les seves
atribucions fins a l'extrem de comprometre la nova cultura de l'aigua del Govern
de la Generalitat.
Que preteneu que es faci? Prorrogar la concessió, totalment improcedent i
contraria a dret, de l'aigua de Vallforners (mina de can Mariano) i de pont fins
a disposar de l'aigua de la depuradora? Que la depuració que paguem entre tots
sigui per a ús privat? I en definitiva, evaporar diner públic per a benefici
d'uns quants perquè puguin gaudir llançant pilotetes dins d'uns foradets?
Confiem que l'estat de dret que ens empara disposi de les eines necessàries per
corregir la greu situació que s'ha generat amb la seva actuació temerària.
A Vilalba; ni golf ni xalets! Salvem Vilalba!
Opinió: Cardedeu,
La Roca i el Golf de Vilalba
Editorial El 9Nou
El 9Nou, 16/07/2004
Des de fa dies que parlem del camp de golf que s'està
fent a la finca de Vilalba, a tocar de Cardedeu però en terme de la Roca, i les
124 cases que s'hi faran posteriorment. Les opinions són contraposades. Hi ha
qui s’enorgulleix que aquest territori vallesà compti amb unes instal·lacions
d'aquestes característiques. I qui sap i confia que el golf i les cases annexes
els aportaran uns ingressos directes per al seu Ajuntament que podran revertir
en millores a la població on governen.
Però d'altres consideren que s'ha malmès un altre espai natural, que aquest
esport és minoritari i elitista i que un camp de golf necessita una quantitat
d'aigua que no ens podem permetre ni que sigui agafant-la de la sortida de la
depuradora. A més, afegeixen, el golf és l'excusa per fer-hi una operació
immobiliària i especulativa. Sigui com sigui, a hores d'ara una cosa és clara:
els promotors d'aquesta iniciativa empresarial tenen tots els permisos en regla
i, per tant, poden tirar endavant, ara, el camp de golf i, després, les 124
cases annexes. I, per tot això, aturar el projecte seria del tot impensable a
menys que hi hagi qui es vulgui enfrontar a un seguit de procediments judicials
que podrien acabar amb l'obligació de pagar-los una indemnització impossible
d'afrontar.
L 'estira i arronsa que han marcat els primers mesos del govern tripartit a la
Generalitat de Catalunya i que han portat a enfrontaments entre els socis com,
per exemple, en el cas del túnel de Bracons, es repeteix ara a Cardedeu.
Aquesta població, que històricament ha reivindicat la finca de Vilalba, es
troba immersa en una crisi governamental en que dues de les tres parts actores
'- ERC i ICV - mantenen posicions discrepants respecte a aquest afer que tanta
polseguera aixeca des de fa mesos.
Un equip de govern de coalició com el de Cardedeu no ha de generar necessàriament
unanimitats en tots els temes polèmics. Però la realitat evidencia que el golf
de Vilalba no s'aturarà i que, més que discutir-se internament, haurien de
treballar tots plegats -Cardedeu i la Roca- perquè l'obra es faci de la manera
més respectuosa possible.
Opinió: El
Golf de Vilalba suma per a La Roca, suma per al Vallès
Salvador Illa i Roca:
Alcalde de La Roca del Vallès
El 9Nou, 09/07/2004
Governar un Ajuntament és escoltar el pols del
municipi, sumar propostes, definir prioritats i prendre decisions. En aquest
sentit, planificant el nostre futur, estan receptius a tota mena d'opinions i
millorant al màxim la proposta inicial, el passat dimarts 22 de juny, la Junta
de Govern de l' Ajuntament de la Roca del Vallès, amb els vots favorables dels
regidors del PSC-GiR i el vot en contra del regidor d’IC-V; atorgava la llicència
d'obres a la Societat Residencial Vlialba SL per a la construcció d'un camp de
golf de 18 forats a la finca de Villalba. Prèviament, aquest mateix dimarts,
com a Alcalde, concedia, amb els corresponents informes tècnics favorables,
llicencia ambiental a la mateixa Societat i per la mateixa activitat. Vull
explicar als ciutadans de la Roca i als de tota la comarca, per que hem pres
aquestes decisions.
1. Respecte a la legalitat en un Estat de Dret.
El Pla General de la Roca del Vallès, aprovat definitivament el 1991 per la
Generalitat de Catalunya, classifica la finca de Villalba com a sol urbanitzable
programat d'ús mixt esportiu-residencial "amb el benentès que aquesta
unitat de zona s'estableix amb l'única finalitat d'implantar un camp de golf'.
Tots els instruments de planejament i gestió urbanística posteriors, tramitats
i aprovats pels òrgans competents entre els anys 1993 i 2002, respecten,
concreten i consoliden les previsions del planejament general. L'exclusió de
l'arbitrarietat mitjançant la subjecció de les administracions a les lleis -
Estat de Dret -, és una de les fites històriques més importants assolides per
la nostra societat. Massa sovint ho oblidem, com també que la primera obligació
dels càrrecs electes, és no només la de respectar aquest Estat de Dret sinó
defensar-lo activament. Aquest sol argument es basta per explicar la posició de
l' Ajuntament de la Roca del Vallès respecte el camp de golf de Vilalba. Però
n'hi ha més.
2. Cap reclassificació ni cap requalificació.
Sovint es veuen els camps de golf com a simples instruments per tal que, un cop
construïts, es possibiliti mitjançant la reclassificació o requalificació
del sòl la construcció d'habitatges. No és el cas de Vilalba. No hi ha hagut
ni reclassificació ni requalificació. El propi Pla General del 1991, el primer
i únic fins ara, fixa les normes del joc en base a les quals s'ha desenvolupat
aquest sector del planejament. De fet, s'hi construiran 130 habitatges menys, ja
que la fitxa urbanística del Pla General permet construir a Vilalba fins a 250
habitatges. El Pla Pardal rebaixa aquesta xifra a 120, atenent a raons topogràfiques
i geogràfiques.
3. Aigua depurada per a regar el camp de golf
A Vilalba, hi haurà dos usos d'aigua predominants: per a consum domèstic dels
habitatges i del complex hoteler, i per a rec del camp de golf. L'aigua per a l'ús
domèstic, prové de l'abastament que té el municipi de la Roca, amb la
imputació als promotors del golf de les despeses d'ampliació i reforçament de
la xarxa. Exactament igual que a d'altres sectors. En canvi, vull insistir, el
camp de golf no es regarà amb aigua d'ús domèstic; es regarà, quan estigui
construïda l'Estació Depuradora d' Aigües Residuals (EDAR) de la Roca, amb
aigua provinent d'aquesta instal·lació. Aquesta aigua requerirà d'un
tractament addicional, anomenat terciari - no es pot utilitzar directament
l'aigua depurada per al rec -, tractament que finançarà l'operador del camp de
golf.
4. Autorització provisional d'ús d'aigües subterrànies
La finca de Vilalba té aigua i el projecte compta amb l'autorització
provisional d'ús d'aigües subterrànies que provenen de quatre pous, un dren i
una concessió anomenada Mina de Sant Mariano. Aquesta aigua, que s'utilitzava
en el passat per a ús agrícola en quantitats iguals o superiors a les que
consumirà el camp de golf, no podrà utilitzar-se per al rec d'aquesta instal·lació.
Només i de forma provisional, entretant no estigui construïda l'EDAR, es podrà
fer ús d'aquesta aigua a tenor de les autoritzacions atorgades per l'organisme
competent, l'Agencia Catalana de l'Aigua, en un conjunt de decisions en les
quals hi ha intervingut per dues vegades el Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya, ordenant aixecar les suspensions que respecte a aquesta utilització
s'havia decretat per jutges d'instàncies inferiors.
5. Protocol amb les comunitats de regants de la Roca
L'Ajuntament de la Roca no n'ha tingut prou que el golf es regui amb aigua
depurada. Per garantir que les concessions d'aigua de les quatre comunitats de
regants de la Roca no tinguin problemes de rec a l'estiu (del 15 de juny al 15
de setembre) ha patrocinat la signatura d'un protocol d'acord entre les
comunitats de regants de la Roca, els promotors del golf i l' Ajuntament, que
garanteix que durant l'estiu no s'usarà aigua provinent de l'EDAR si no és amb
el consentiment d'aquestes comunitats de regants. Així, el golf ha de
garantir un stock d'aigua suficient per fer front a les seves necessitats de rec
a l'estiu i conseqüentment construeix quatre basses amb una capacitat total de
80.000 metres cúbics. Més grans, en termes relatius, que qualsevol golf de
Catalunya.
6. Mesures de protecció del medi i declaració d'impacte mediambiental
El projecte estableix totes les garanties de protecció del medi. La llicència
ambiental atorgada per mi mateix, després d'haver seguit el procediment
legalment establert, imposa als promotors 25 mesures de protecció; abans que
obri haurà de comptar amb set autoritzacions prèvies d'organismes diferents;
demana quinze aportacions de documentació complementaria i fa quatre
recomanacions. Tot aquest conjunt de mesures són inflexibles en l'exigència de
protegir el medi ambient. En relació a la declaració d'impacte mediambiental,
d'acord amb l'informe elaborat per la Direcció General de Patrimoni Natural a
l'aprovació definitiva del Pla Parcial Vilalba "no és necessari el tràmit
d'avaluació d'impacte ambiental", com no ho ha estat en cap de les
actuacions de transformació del territori a Catalunya, en les que es preveu la
implantació de camps de golf, durant els darrers deu anys, excepte les
actuacions que tenen més de 100 hectàrees (la de Vilalba en té 40), o que
llinden amb un Pla Especial d'Interès Natural (la de Vilalba no hi llinda). Que
no es faci una declaració d'impacte ambiental, no vol dir que no s'hagin fet
tots els estudis i pres totes les mesures necessàries per assegurar el respecte
al medi ambient.
7. L'economia importa
Quan parlem de sumar projectes per a la Roca, l'economia importa. I tinc molt
clar que aquesta activitat generarà riquesa i llocs de treball per al nostre
municipi i per a la resta de la comarca. La inversió que es duu a terme a
Vilalba ascendeix a aproximadament 17 milions d'euros i s'estima que generi prop
de 20 llocs de treball estables a les instal·lacions del golf, més els de la
zona hotelera, més l'ocupació indirecta generada al conjunt de la comarca.
8. La pràctica d'un esport
S'oblida freqüentment que amb la construcció d'un camp de golf, almenys quan
es tracta d'una instal·lació oberta a la seva utilització per a qualsevol
ciutadà, sense necessitat de fer-se soci, ni de pertànyer a cap tipus
d'associació més o menys elitista, tal com succeirà en el cas de la Roca, el
que es fa és possibilitar la pràctica d'aquest esport avui en augment i que
atrau cada dia a més ciutadans, sense distincions socials ni econòmiques.
9. L'absurditat d'un conflicte territorial que s'ha d'acabar
Vull remarcar des de la Roca l'absurditat d'un conflicte territorial que s'ha
d'acabar. La peculiar posició de Vilalba, a tocar amb Cardedeu però al terme
municipal de la Roca del Vallès, ha estat fruit de reivindicacions territorials
i de tensions innecessàries i absurdes pels temps que corren. Aquesta discussió
territorial ha estat un rerefons poc neutral i molt present en el debat del
golf. Cal desllindar els dos debats. Pel que fa a la discussió territorial
aquesta s'ha de superar mitjançant la gestió dels límits territorials no com
a barreres, sinó com a línies de col·laboració. Aquest és l'esperit del
protocol signat el 1999 entre els alcaldes de Cardedeu i la Roca del Vallès i
que ha estat norma de conducta - almenys així ho he intentat -, aquests darrers
anys per qui signa aquest article.
10. Decidir després d'escoltar
Com deia, l'estil del nostre govern municipal és el de decidir després
d'escoltar. I així, en el procés de tramitació del conjunt de permisos i
autoritzacions de Vilalba, s'ha escoltat tothom. En els més de deu anys de camí,
tots els col·lectius, administracions i ciutadans han pogut expressar la seva
opinió. L'Ajuntament de la Roca ha escoltat tothom i ha incorporat aquelles
consideracions que eren mereixedores de ser tingudes en compte perquè
milloraven el projecte. Després d'escoltar tothom, ens toca decidir i hem
decidit amb l'únic i exclusiu guiatge del respecte a la legalitat vigent i a
l'interès general.
Aquestes són les raons que avalen la nostra decisió. Vull acabar amb una última
reflexió: que té de dolent un camp de golf que respecta escrupolosament
l'ordenació urbanística del nostre territori, que s'ha projectat ja des del
propi planejament atenent a raons d'integració paisatgística i de respecte al
medi ambient, que es rega amb aigua depurada i que genera riquesa?
Carta:
Salvador Illa, assessor de Política Territorial?
Albert Cuesta,
Cardedeu
El 9 nou, 07/05/2004
Llegeixo al periòdic EL 9 NOU d'aquest dilluns que
l'ínclit alcalde de La Roca del Vallès, Salvador Illa, ha estat nomenat
assessor del Govern en matèria de Política Territorial. Desprès de comprovar
que la data és el 3 de maig i no el 28 de desembre, em demano si això no és
com posar el llop a càrrec del ramat, o més aviat contractar Al Capone de
fiscal anticorrupció.
Si el nostre govern té intenció de seguir el model de creixement del municipi
veí, basat en l'especulació sense mesura, em temo que el nostre país té els
dies comptats. Confio que la manifestació convocada per la Plataforma per
Vilalba el diumenge dia 9 serveixi per cridar l'atenció dels qui decideixen.
Opinió:
Inadequades i lamentables
Rafael Ros,
Arquitecte i regidor independent. Cap de llista del Grup Municipal de CiU a
la Roca del Vallès
El 9Nou, 16/07/2004
Són els qualificatius més suaus que se m'acudeixen
per a les dues darreres aparicions de l’alcalde de La Roca en els mitjans
escrits de comunicació comarcals. I això, abaixant el to, tal com reclama el
PSC-GIR de la Roca. (El primer títol era: Indignes i patètiques)
La primera la signa com a vicepresident del Consorci Parc Serralada Litoral
(18/06). Ja aquest sol fet resulta sorprenent. També podria haver signat com a
alcalde gestor dels interessos urbanístics que ha decidit plantar 435
habitatges en el mateix peu del Parc, dels quals 396 distribuïts en 6 blocs de
66 habitatges cadascun, de planta baixa i tres. Em refereixo al sector dels
Maiols - Can Planas, que recentment el grup municipal de CiU a la Roca del Vallès
hem portat al. contenciós per tal de preservar aquest espai com a part
integrant del Parc.
Per als que no sou de la Roca i per als nombrosos nouvinguts suposo que teniu
present la serralada Litoral com a teló de fons de la comarca per l’Est, de
color verd fosc (pineda i alzinar) en contrast amb les planes agrícoles i la
vegetació de ribera dels cursos fluvials. Doncs bé, la masia de can Planas de
la Muntanya és un puntet blanc situat a la part baixa d'aquesta franja
muntanyosa de color verd fosc. Es pot apreciar en direcció a la Roca des de
qualsevol punt alt: ronda de Granollers venint des de les Franqueses, C-1415 a
l'alçada de la benzinera, venint des de Granollers, interpolar del circuit,
venint des de Parets...
Doncs bé, a aquella alçada, davant del puntet blanc i sempre dins la franja de
color verd fosc és on l'actual vicepresident del Consorci Parc Serralada
Litoral ha decidit i ha aprovat situar aquests sis blocs d'habitatges (amb els
vots en contra del grup municipal de CiU a la Roca). Cadascú és com és i és
qui és, i pretendre ara netejar una imatge presentant-se com a paladí de la
ultradefensa de l'entorn natural i dels valors naturals i paisatgístics ja no
enganya ningú. Que l'aprovació definitiva del PEIN és una bona noticia és
cert, però no serà vostè la persona en qui puguem confiar com a garant de la
bona gestió i conservació d'aquest nostre gran valor natural que és la Serra
de Marina. La seva aparició en aquest tema és poc menys que inoportuna.
No prou content amb aquesta primera aparició a la premsa comarcal hi torna amb
una segona (9/07) i en aquest cas amb el tema de Vilalba, on s'està construint
un camp de golf i es pretén construir 124 habitatges en dispersió, ocupació
extensiva i allunyats uns cinc quilometres dels nuclis urbans del municipi.
En aquest cas l'alcalde es torna a oblidar de la defensa de l'entorn natural i
dels valors naturals i paisatgístics i es mostra obertament i sense embuts com
el gran gestor i defensor dels interessos immobiliaris de la societat limitada
Residencial Vilalba Golf. Deu ésser l'aprenentatge obtingut en el màster en
gestió i direcció d'empreses que va estudiar a la universitat de l'Opus.
(Aquests també deuen ésser d'esquerres...) La seva aparició, en aquest cas, a
més d'inoportuna és lamentable.
És inoportuna perquè pretén justificar les seves actuacions repetint fins a
l'extenuació el respecte escrupolós a la legalitat vigent, just dos dies després
de l'aparició d'una sentència ferma de la sala contenciosa administrativa del
Tribunal de Justícia de Catalunya que determina que el Pla General de la Roca
no era executiu per no haver estat publicat. Quina cobertura legal li queda al
golf? I a totes les actuacions municipals a la Roca entre els anys 1991 i
octubre de 2002?
És lamentable perquè evita parlar de les extraordinàries troballes arqueològiques
que comprenen èpoques que van des del neolític al romànic, amb aparició de
sitges, enterraments (diverses necròpolis), restes d'una capella, i la recerca
encara de l'antiga Vil·la Alba romana. Per que no explica que s'han fet grans
moviments de terres en àrees d'expectativa arqueològica sense cap seguiment
fins al mes de maig, amb la tolerància de l'Ajuntament presidit per ell,
contravenint un cop més la legislació vigent? Per que l'Ajuntament de la Roca
no ha estat capdavanter en la recerca dels valors històrics i culturals,
d'interès general, permetent i afavorint que els promotors privats avancessin
les obres sense cap mena de control? '
També és lamentable perquè defensa l'ús de l'aigua depurada per justificar
la construcció del golf. L'aigua depurada és una aigua pública que pot tenir
molts altres usos de tipus públic i d'interès general abans de servir per al
rec d'un ús privat amb finalitats mercantils i crematístiques.
I és indigna, inadequada i inoportuna la seva sortida a l’arena en defensa
d'una promoció privada que segons ell suma i suma i suma... evidentment,
beneficis pels seus promotors.
Un alcalde ha de defensar l'interès general, i en el seu decàleg no hi ha una
sola raó vàlida.
Opinió:
Serietat i rigor
Francesc Jiménez,
regidor d'ERC a la Roca
El 9Nou, 15/04/2005
Estem totalment d'acord amb l'habitatge protegit al
nostre municipi, i totalment d'acord que es faci tal com ho diu la llei
d'urbanisme 2/2002, de 14 de març.
El govern municipal de la Roca del Vallès (PSC+IC) va aprovar en el darrer ple
del dia 7-4-2005 que les parcel·les procedents de l'aprofitament mitjà de les
urbanitzacions Golf de Vilalba i el Solell, siguin donades a l'Incasol, perquè
aquesta empresa pública faci els habitatges protegits que pertoquen per llei
d'aquests plans urbanístics en un altre lloc de la Roca (pla de les Hortes?) o
bé a l'indret que consideri més adient.
A part de la curiositat morbosa que es desperta en veure, per exemple, que les
parcel·les de 1.370 m2 al camp de golf de Vilalba es valoren en 51.588 euros
(amb aquest preu demà mateix estarien totes venudes), i que la relació de les
30 parcel·les especifica ben clarament que la destinació d'ús es
d’habitatge de protecció pública", ERC de la Roca considerem que
aquesta decisió de l'equip de govern contradiu l'esperit progressista de les
disposicions de la Llei 2/2002, de 14 març, d'urbanisme, en especial el
contingut del preàmbul de l'article 3, apartats 1,2,3, i de l'article 152.2 i
de l'article 159.1, Però encara causa més sorpresa el motiu en què es basa el
govern municipal (PSC + IC) per no construir habitatge protegit en aquests plans
parcials i reagrupar-los en un altre lloc; transcric l'argument: "En ambdós
casos els terrenys que hauran de dedicar-se a facilitar l'accés a un habitatge
digne no són adequats a aquesta finalitat."
Entenem que aquest argument que utilitza l'equip de govern està documentat i és
el procés d'un estudi tècnic seriós i rigorós; per això ERC de la Roca
demanarem per al proper ple municipal coherència al govern municipal amb els
seus propis arguments i decisions i demanarem que aquests terrenys que no són
adequats per facilitar un habitatge digne siguin declarats no urbanitzables. Difícilment
podrien entendre els ciutadans de la Roca que uns terrenys que no són aptes per
a habitatges dignes acabessin sent aptes per a habitatges de luxe. Serietat i
rigor són paraules que utilitza sovint el govern municipal.
L'equip de govern, per coherència i rigor, haurà de votar afirmativament la
nostra moció, perquè si no ho fa estarà en joc la seva credibilitat i que tot
plegat faci flaire de connivència i favoritisme, des de fa temps, amb
determinades promocions immobiliàries.
Nosaltres defensem l'esperit del preàmbul de la nova llei d'urbanisme i
defensem que cada pla parcial assumeixi la part proporcional d'habitatge
protegit que queda marcat per llei, i és aquí on xoquem amb l'equip de govern,
que prefereix concentrar-ho en un sol indret. L'urbanisme en general i el
municipal en especial tenen un fort contingut ideològic i amb l'ús de les
mateixes lleis pots obtenir resultats conservadors i classistes o bé
socialitzants i progressistes, i nosaltres ens hem decantat per l'últim
apartat.
Opinió: Vilalba
al cor
Antoni Giner,
professor de
l'IES Arquitecte Raspall de Cardedeu
El 9Nou, 25/10/2004
Sovint s'ha considerat que l'adquisició de
coneixements és el principal objectiu del sistema educatiu i s'ha deixat en un
segon terme la dimensió emocional de la persona. A l'educació actual però,
tant la individual com la col·lectiva, cada vegada prenen més importància els
sentiments, les emocions, la intel·ligència emocional, una forma d'interacció
amb el món que té en compte els sentiments. De tot plegat, en dependran els
futurs ciutadans i s'anirà generant la memòria popular. El que està passant a
la finca de Vilalba té molt a veure amb els sentiments de molts cardedeuencs i
cardedeuenques. Tant dels de tota la vida com dels nouvinguts.
Cal fabular una mica per tractar una qüestió tan seriosa. Vull pensar que fou
la lectura de l'article, publicat l'estiu del 1918, 'Una casa senyorial històrica:
Vilalba', de l'arquitecte Ramon Puig i Gairal, al Butlletí del Centre
Excursionista de Catalunya el que provocà que l'industrial Rivière comprés la
finca, l'any següent, per a la seva esposa, Antònia Manen, per commemorar les
noces d'argent. I vés a saber si Puig i Gairal va conèixer la finca pujant i
baixant a Cardedeu mentre hi dirigia les obres de construcció de les cases Amat
o Campmajor. Diu Puig i Gairal que en veure-la per primera vegada, la casa de
Vilalba, es va sentir transportat a una de les vil·les italianes del
Renaixement, amb un cert aire de decandiment, com el que ens ha mostrat Audrey
Wells recentment a Sota el Sol de la Toscana. Segons que sembla, la finca estava
en un estat clar d'abandó. La finca va fer sort. Ben aviat recobrà l'esplendor
d'altres èpoques o fins i tot la millorà. Però els temps canvien.
L'agricultura ja no dóna el que donava. Les condicions d'habitabilitat són
molt llunyanes dels estàndards actuals i heus ací que l'Ajuntament de La Roca
decidí, a la revisió del Pla General d'Ordenació Urbanística Municipal (PGOUM),
aprovada el 1991, classificar jurídicament el sòl de la finca de Vilalba com a
urbanitzable programat, amb la qualificació específica de zona de
desenvolupament mixt residencial esportiu, i els hereus Riviére, amb una bona
perspectiva econòmica, posen en venda la finca.
Era en els terminis d'exposició pública del procés de revisió del PGOUM, que
l'Ajuntament de Cardedeu hauria d'haver presentat al·legacions contràries al
planejament urbanístic proposat. Sembla, però, que CiU aleshores i ara, ja hi
està d'acord. L'única objecció era qui ho administraria i heus ací els tràmits
que s'estaven coent per sol·licitar la segregació de la finca a favor de
Cardedeu.
La recuperació, per Cardedeu, de l'administració com a municipi, de la finca
de Vilalba, s'inicià amb una sol·licitud d'un ple municipal del desembre del
1983 sense massa entusiasme. La recuperada Generalitat anava assumint transferències
però tenia un poder molt limitat. L'embranzida forta del procés es produeix
gairebé deu anys després, el gener del 1993, quan l'Ajuntament de Cardedeu
aprova l'inici de la segregació i tramet la proposta a l'Ajuntament de la Roca
i a l'administració competent. la Direcció General d'Administració Local del
Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya. La proposta consistia
en l'alteració dels termes municipals de la Roca i de Cardedeu. Es fixava el límit
al torrent del Clavetaire o de Marata, la qual cosa comportava l'annexió al
terme de la Roca de la finca de can Eres Vell (que no em consta que es fes amb
el vist-i-plau dels tres propietaris) i l'annexió al terme de Cardedeu de la
finca de Vilalba (sembla que aquí sí amb el vist-i-plau de la propietat a l'època
de l'alcalde Viure). El novembre del mateix any, la Generalitat denegà
l'alteració dels termes municipals davant dels informes negatius de les
diferents administracions. Ni l'Ajuntament de la Roca, ni la Diputació, ni la
Generalitat van voler reconèixer el que administrativament era més correcte,
l'oportunitat d'endreçar el territori, tal com s'ha reconegut després en
l'informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya
(2000), l'anomenat informe Roca (de Miquel Roca, president de la comissió
parlamentària que realitzà l'informe), o les directrius en el mateix sentit de
l'estudi cap a una nova organització territorial de Catalunya (2004), de Josep
Roca i Montserrat Moix, del Centre de Política del Sól i Valoracions (CPSV) de
la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
L'Ajuntament de Cardedeu interposà un recurs contenciós administratiu, ben
fonamentat, tant històricament com urbanísticament, que es va perdre. S'hauria
pogut recórrer en cassació, però es desestimà pel fet que caldria haver
aportat al procés nous arguments que no hi eren.
El juliol de 1992 l'Ajuntament de Cardedeu presentà al·legacions a l'aprovació
del pla parcial d'ordenació de la finca de Vilalba promogut pels propietaris.
En el mateix sentit es manifestaren els cardedeuencs en quasi 200 al·legacions,
individuals o de col·lectius ciutadans. Els motius amb els quals es planejaren
les al·legacions eren la proximitat al nucli de Cardedeu i les relacions de pràctica
dependència veïnal dels habitants de Vilalba, la manca de resolució de la
demanda de segregació de les finques de Vilalba i de can Eres Vell (aprovada en
el ple del 27/4/90) i la manca de valoració de l'impacte ambiental.
Dotze anys després, llevat de la proposta de segregació, els arguments
segueixen essent vàlids, però cal afegir-hi els arguments de caràcter
ambiental i social.
Per què desferma sentiments als cardedeuencs i cardedeuenques la finca de
Vilalba? Algunes de les prop de 150 famílies encara recorden que, després de
la Guerra Civil, sort van tenir de poder conrear el tros corresponent dels horts
de sota de Vilalba en una època en què faltava de tot. Horta de regadiu amb sòls
ben desenvolupats i bones collites. Recorden també com per Tots Sants anaven al
Manso a pagar la part que els corresponia. N'hi ha que hi anaven i n'hi ha que
encara hi van a passejar pel bosc. Hi ha qui recorda les berenades que s'hi
feien sota roures i alzines. I també els qui de nens hi anaven a jugar. Era una
zona amable, propera, nostàlgica, que és a punt de desaparèixer.
Res no sabem a Cardedeu dels resultats de l'estudi fet per Gabines sobre
l'impacte social del projecte d'urbanització i golf de Vilalba al final del
2001. En el document base per fer l'estudi no es feia esment dels problemes
generals derivats de la construcció dels camps de golf i tot es plantejava com
si fossin flors i violes. Mai els camps de golf són neutrals a l'impacte
ambiental i cal explicar, en tol cas, com es resoldrà aquest impacte. En aquest
moment ningú podrà negar que l'impacte és brutal. No s'ha respectat la
topografia i paisatgísticament s'han generat uns turons que fereixen la imatge
suau de la contrada. Per què l'Ajuntament de la Roca atorga llicència
ambiental sense requerir de la propietat el corresponent estudi d'impacte
ambiental? Per què no s'atén el requeriment, en aquest sentit, del Consell
Comarcal? La urbanització i el camp de golf a Vilalba representen un gravíssim
i irreversible impacte ambiental a l'entorn natural de la Serreta i de Vilalba.
Per què?
- Perquè necessita grans moviments de terres que ja han modificat el relleu.
- Perquè el camp de golf suposarà la pèrdua de més camps de conreu, fet que
accelerarà la creixent desruralització i abandonament definitiu de l'activitat
agrícola a la nostra comarca.
La urbanització i el camp de golf a Vilalba és un projecte contrari als
principis fonamentals de la sostenibilitat. Per què?
- Perquè la urbanització residencial projectada respon a un model de ciutat
difusa que fagocita territori i consumeix grans quantitats d'energia en desplaçaments
forçats i subministrament dels serveis bàsics.
- Perquè el projecte, en general, s'emmarca dintre d'un planejament territorial
erroni en el qual es compartimenten el usos del sòl, es quadricula el territori
i es suposa que els camps de golf fan d'illetes verdes enmig d'un mar d'asfalt i
formigó.
- Perquè el camp de golf consumirà més de 3 milions de litres d'aigua diaris,
i és sabut de tothom que l'aigua és un bé escàs i molt més necessari per a
les persones, els conreus i el medi natural en general, que no pas per a la
gespa dels camps de golf.
- Perquè la connexió de la urbanització de Vilalba al nucli urbà de Cardedeu
facilitarà les dinàmiques de creixement urbà en zones encara avui intactes.
La urbanització i el camp de golf a Vilalba pot ser una operació especulativa.
Perquè?
- Perquè sota la qualificació del sector de Vilalba com a urbanitzable d'ús
mixt residencial i esportiu, es projecta un camp de golf que permet la
construcció de 123 habitatges, el veritable negoci financer d'aquesta operació.
A més, la urbanització del sector deixa la porta oberta a una futura
requalificació dels terrenys que els faci cent per cent urbanitzables quan el
camp de golf deixi de ser rendible per als seus promotors (podem recordar la
situació actual de l'Ajuntament de Vallromanes, que ha de lluitar, per ampliar
el golf, amb els qui volen fer-hi cases).
Qui, com i per què administra la urbanització i el golf de Vilalba? S'havia
informat el propietari de la història de la finca?, dels problemes que podrien
sorgir?, de l'existència a la finca d'un jaciment arqueològic a l'aire lliure
amb estructures conservades d'època romana?, dels sentiments que es
desfermarien? No qüestiono la legalitat ni el dret de la propietat a fer el que
preveu l'ordenació urbanística, però sí que qüestiono com ho fa i qui hi dóna
el vist-i-plau, que contràriament al que diu, decideix però no escolta.
Finestra: Ni
golf ni xalets
Pep Vilar,
periodista
El 9Nou, 25/10/2002
És el que diuen els qui s’oposen a la construcció d’un camp de golf a la finca de Vilalba. No volen més pressió constructora en una zona on el creixement urbanístic és desmesurat. Hi ha el perill real que la febre d’or acabi malmetent un entorn que s’hauria de preservar. Fins ara, els qui s’hi oposen han fet una campanya contundent però respectuosa. I amb dosi d’ironia que sempre és d’agrair. Per això crec desproporcionada la reacció que va tenir l’alcalde Illa, qualificant de feixista la protesta que van fer en el darrer ple de la Roca. Poden tenir raó o no. Però no són uns feixistes.
La preocupació que genera el golf de Vilalba és la mateixa que s’ha estès a tota la comarca. El Vallès Oriental està rebent una pressió urbanística fora de mida. Construccions d’habitatges sense parar, infraestructures de tota mena. I el perill que alguns dels recursos naturals que tenim -sobretot l’aigua- comencin a escassejar. No voler adonar-se de tot això és tancar els ulls a la realitat. Allunyar-se de les inquietuds dels ciutadans. Des de posicions progressistes, d’esquerra, no s’haurien de menysprear aquestes organitzacions i plataformes ciutadanes. Més aviat caldria reflexionar sobre el motiu pel qual els partits convencionals no són capaços de recollir aquestes veus crítiques, d’admetre la discrepància, i fins i tot, la contradicció.
S’ha d’escoltar, s’ha de dialogar, s’ha d’explicar, i argumentar -una i mil vegades-, però mai desqualificar. No són uns feixistes. I l’alcalde Illa ho sap, tot i que defensin que a Vilalba ni golf ni xalets.
Carta: Concessions
d'aigua | La síndrome de l'Administració
Joan Arrizabalaga i
Joan Bramona, Plataforma
per Vilalba
Vanguardia, 14/04/2005 (en versió reduïda)
A Vilalba hi estan fent un camp de Golf, amb urbanització és clar. Unes obres polèmiques, amb forces mostres de rebuig popular, que han esdevingut, per altra banda entretingudes i enigmàtiques, amb troballes arqueològiques i mines subterrànies inexplorables.
Aquest projecte s’empara en una pla parcial que es va condicionar al fet de disposar d’una concessió d’aigua per al reg del camp de golf. Aquesta condició fixada per l’administració encara no s’ha complert en ferm. Totes les concessions d’aigua atorgades fins ara han estat revocades, paralitzades i fins i tot anul·lades per la pròpia administració. La permissivitat i incompliment de les pròpies responsabilitats ha permès que els promotors iniciessin i consumessin unes obres fins a comprometre i forçar l’administració, de manera que el que es va establir com a condició per als promotors, és ara l’objectiu de l’administració. Vet aquí que el compromís de l’administració és ara la voluntat política manifestada pel senyor Jaume Solà (IC-V), director de l’Agència Catalana de l’aigua, d’atorgar una nova concessió, sigui com sigui i d'on sigui.
Això és com aquell que té un deute, posem de 6.000 euros, amb el banc. Aquesta persona té un problema amb el banc. Ara bé, si en deu 6 milions, és el banc qui té el problema.
Opinió: El
sentit comú o el golf de Vilalba
Marc Iturri,
arquitecte tècnic
El 9Nou, 25/11/2002
A la finca de Vilalba volen
construir un golf i una urbanització
de luxe. Ara, però, no és el
moment de discutir si això és responsabilitat de qui va fer el pla general de
la Roca del Vallès o de qui 1’executa. Seria
marejar
De la mateixa manera que som conscients
que hem de sacrificar certs entorns dels nostres pobles pel desenvolupament del
territori, també cal perdre certs desenvolupaments per protegir, sigui com
sigui, certs paisatges. A més a més, en nom del progrés, tot hi cap. I amb
aquesta gran fal·làcia, anem malvenent el Vallès fins que podrem modificar
aquell preciós poema de Pere Quart: "En ma terra del Vallès tres
turons fan una serra quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra”. D’aquell
Vallès no en queda res. No tinc cap dubte que el paisatge és un reflex de la
sensibilitat amb què hem tractat el nostre entorn i, de retruc, les sensacions
que aquest ens comunica afecten de ple el tarannà i benestar de les persones.
Això